Amaltea
Amaltea és un col·lectiu musical que convida a l’espectador a un viatge sonor ple d’emocions i paisatges íntims.
La banda compon i arranja la seva música de manera col·lectiva, inspirant-se en l’herència musical de cada membre. El resultat? Una fusió única de folk i sensibilitat acústica, amb una orquestració rica i delicada que fa que cada cançó sigui una experiència especial.
@amaltea_music
Espai Dual
Espai Dual és un grup d’Almacelles format pel Marc i l’Edu, dos músics que han decidit fer un tribut a la seva pròpia idiotesa.
El seu primer disc —editat el 2024 per Protomaterial Records— és una barreja explosiva de country, j-rock, indiepop, metal i ska. Per què? Perquè poden. La seva clau: agafar una cosa que no toca i posar-la on no escau.
Després d’anys versionant Pink Floyd i La Pegatina, ara van pel món amb els Tècnicament Correctes, una backing band que els acompanya allà on sonin ganes de trencar-ho tot.
Tarannà
Tarannà sorgeix l’any 2023 amb la passió de trobar una veu pròpia entre el jazz, el soul i el funk.
Amb temes originals i alguna versió amb sorpresa, creen un univers sonor que batega entre l’emoció i el groove. Una proposta que no busca etiquetes, sinó sensacions.
Melodies que s’enreden a dins, ritmes que arrosseguen i una energia que flueix entre els músics i el públic.
Tarannà és ritme, és música viva.
@tarannamusic
Biel Martí
La proposta artística de Biel Martí gira entorn de la cançó com a eix central. Més enllà del gènere o l’instrumentació, el que realment importa és l’esperit que hi respira. Per això, el seu so ha anat variant amb el temps: des d’un disc acústic i íntim, fins a un últim treball amb un to més rocker i elèctric, sempre fidel a l’essència de les seves cançons.
La proposta artística de Biel Martí gira entorn de la cançó com a eix central. Més enllà del gènere o l’instrumentació, el que realment importa és l’esperit que hi respira. Per això, el seu so ha anat variant amb el temps: des d’un disc acústic i íntim, fins a un últim treball amb un to més rocker i elèctric, sempre fidel a l’essència de les seves cançons.
Lletres honestes, senzilles, escrites sobre tres acords i molta veritat. Biel Martí busca fer arribar la seva música a públics diversos, des dels qui busquen calma fins als que volen energia i riffs.
@inspiares @billymareli
Demà
Demà són cinc joves de Barcelona que fan indie i rock en català, sense trompetes i en analògic, amb melodies que enganxen i lletres que toquen. El grup està format per l’Eduard, el Marc, el Joan, el Joel i en Miquel, i venen amb un directe fresc, emocional i una mica canalla.
Van treure el seu primer EP, Potser demà, aquest novembre, i arriben al Niu presentant un nou EP amb ganes de fer-te cantar, ballar i sentir.
@dema_bcn
Buski
Buski arriba amb el seu primer disc, DE DEBÒ. Una història d’amor cantada amb el cor a la mà i acompanyada d’una banda que interpreta cada cançó com si fos una escena: amb intensitat, tendresa i un punt d’ironia.
Una posada en escena on la música es transforma en emoció compartida i escena contemporània.
@uribuski
Paupiripau
Paupiripau és melodies que neixen entre amistats i ganes de fer sonar cançons amb cor.
Després d’anys als teclats amb bandes com Sanjays o Medusa Box, en Pau va decidir fer el salt a la veu i a la guitarra per donar forma a les seves pròpies composicions. Així neix Paupiripau, un projecte íntim i canviant, sempre envoltat de bons amics i músiques noves.
Ara arriba al Festival Niu amb EP nou i ganes de presentar-lo en un nou format! Cançons noves, racons nous, però la mateixa essència: natural, propera i amb ànima d’escenari petit.
@paupiripau
Xerrich
Una pausa. Un silenci. Una pregària feta música.
Xerrich presenta “A Cau d’Orella”, un nou format de concert a trio, íntim i proper, que convida a un intercanvi emocional real amb el públic.
Cançons i melodies que teixeixen un espai de confiança, de calma, on deixar enrere les cabòries i viure, junts, l’aquí i l’ara.
Un petit ritual compartit.
Un lloc on tot s’atura i tot comença.
@xerrich_music
Micos i Koalas
Micos i Koalas és música electrònica, experiment, humor portat fins al límit. És no saber si riure o ballar, si entendre o simplement deixar-se endur.
És atzar, és bipolaritat pura: ara són micos, ara són koales.
Potser t’agradarà, potser et farà emprenyar… però una cosa és segura: serà una experiència que no oblidaràs.
@micosikoalas
Teixit
Teixit és una proposta de poesia performativa i música electrònica que transforma els versos que més ens remouen en una nova experiència sonora.
Un viatge per la literatura catalana i universal —de l’Ilíada a Maria Callís Cabrera, de Baudelaire a Dolors Miquel— entrellaçant passat i present, clàssics i veus contemporànies.
Al final de l’espectacle, el públic podrà cosir-se un petit llibret amb els poemes escoltats: fils, paraules i records que cadascú es podrà endur entre les mans.
@_teixit
Jost Jou
Jost Jou és veu, és força, és veritat.
Us presentem la Carla: l’artista gironina que escriu, canta i crea tot l’univers visual que envolta la seva música. Cada tema neix des de dins, sense filtres ni artificis.
El seu so es mou entre el pop i vibracions més funk, urbanes i indie, amb bases que bateguen i melodies que travessen.
Als directes, puja a l’escenari amb l’Eva Forest (DJ i baixista) i en Johnny Migliorelli (guitarrista), creant una atmosfera viva i potent.
@jostjou
Bessons
U MÉS U IGUAL és el moment exacte en què el “nosaltres” es trenca i tot es converteix en números: qui es queda què, qui paga què, com queda allò… quant valen els records? Quant val l’amor?
Bessons explora amb ironia i tendresa el que passa quan l’amor s’acaba i cal posar preu al que queda. Quins deutes ens deixen les relacions? Quin valor té tot el que vam ser?
Una obra que parla de ruptures, però sobretot, de tot allò que no surt al balanç final.
L'última estació
L’última estació ens trasllada a un futur distòpic: l’any 2074, després de la Tercera Guerra Mundial, l’aigua és un luxe que només alguns poden pagar. El 92% del recurs ha quedat contaminat… i una sola empresa controla el món: Cocacola amb dues eles.
Enmig d’aquesta sequera global, tres ciutadans lluiten per sobreviure. Una peça que, entre l’absurd i la crítica social, ens fa preguntar: qui tindrà la clau de l’aigua quan s’acabi tot?
Una distopia irònica i inquietant que et farà riure i pensar.
@lultimaestacio
L'Ignífug
En Martí, l’Ignífug ens convida a encisar-nos amb el foc. Un personatge místic guia l’espectador a través d’un garbuix de fascinació, incredulitat i sorpresa.
Una proposta innovadora que combina manipulació de foc, màgia i fakirisme en un número únic i captivador.
Tres Tristes
Tres Tristes presenta Un i un i un fan un al Niu: una comèdia tendra i punyent sobre tres germanes que han de fer-se càrrec del seu pare totalment dependent. El repte? Repartir-se les cures sense perdre el cap… ni l’humor.
Entre el teatre físic, el clown, la dansa i el gest, l’obra juga amb llenguatges diversos per abordar una realitat delicada amb sensibilitat i ironia. El pare, present a escena com un titella de mida humana, en silenci però ben viu, és el centre d’aquesta història tan quotidiana com extraordinària.
Humor, poesia i una mirada íntima sobre les cures.
Nina Busquet
Nina Busquet presenta Versos en dansa.
Una proposta on la dansa i la paraula es troben. Tres poemes que exploren el concepte de ball en totes les seves formes: com a llenguatge universal, com a disciplina artística (el flamenc), i com a metàfora de viure, moure’s, continuar.
“Versos en dansa” forma part d’un poemari en construcció on la dansa esdevé foc vital, ritual i memòria de la infància. Una exploració que tot just comença.
Teatre Movimiento Anstatuanto
“El creador” i la necessitat d’establir un equilibri harmònic.
Us presentem una peça creada per Alina i Alena que ens posa al servei d’una reflexió urgent: quina relació tenim amb la natura que ens envolta?
Mitjançant l’expressió corporal i una cuidada proposta visual, ens convida a repensar el nostre paper com a éssers humans, amb els drets i responsabilitats que això comporta.
Una experiència immersiva i poètica que ens reconnecta amb la natura.
Moviment, imatge i consciència.
@_alenalina_
Raquel Esteller
Raquel Esteller presenta “Tècnica de la Rosa”, el seu primer treball en solitari: una peça de pausa, de retorn al cos.
Com qui observa una rosa, Raquel ens convida a mirar endins, a desprendre’ns del que hem après i habitar un espai de plena atenció.
Un moment per, simplement, ser. @raquelesteller
Txin Pum
“K alguien m traiga 1 Kaipiriña” és una experiència teatral de clown i bufó creada pel col·lectiu Txin Pum —un grup nascut del crit, la manca d’amor i la necessitat de viure-ho tot des de la brutalitat més tendra.
Per primera vegada, els humans podran veure i escoltar els seus àngels de la guarda. I ells, per fi tenen l’oportunitat que algú escolti el que tant de temps porten cridant.
Txin Pum ens porta una peça que neix de la soledat, de la bogeria, de la rauxa i l’amor-odi per la vida. Un espectacle per sentir i mirar-se sense filtres. @txin.pum
BREAK PROJECT
Break Project presenta Doma, la primera peça en solitari d’Albert Ortiz. Un espectacle de circ que despulla l’ànima per posar llum a un tabú: l’abús sexual a menors i les ferides que deixa.
Un work in progress visceral, honest, una fugida cap endavant, un intent de reconciliar-se amb la pròpia història. L’Albert ens convida a travessar amb ell aquest paisatge íntim i ferit, buscant una escletxa de llum, una mirada nova, un espai per respirar.
Doma és una pregunta llançada des del cos, des de la memòria, des de la cicatriu. Un acte de valentia. @cia.breakproject
Cia. Berta Baliu
EL SECRET DE LES PEDRES és una instal·lació artística que rescata les veus oblidades de les dones trementinaires. Una proposta de l’obra TREMENTINA, basada en la recerca sobre aquestes dones sàvies que recorrien muntanyes i boscos recollint remeis naturals i transmetent coneixement ancestral.
Al Niu, el poble de Sant Martí Vell es transformarà en un mapa sensorial: sons amagats entre pedres, objectes per descobrir i històries per escoltar. Una experiència íntima i participativa que et convida a passejar, escoltar, escriure i connectar amb una saviesa que encara ressona.
Chiara Duchi
Chiara Duchi presenta Whims of variations, una peça audiovisual íntima que converteix la llar en un espai viu de memòria i poesia. A mig camí entre el documental i la litúrgia visual, la casa esdevé un Wunderkammer on objectes com estatuetes religioses, àlbums de fotos o carillons prenen nova vida.
Amb sons hipnòtics i imatges que ballen entre l’absència i la presència, l’obra ens parla de la pèrdua, la bellesa de l’efímer i la sanació a través del record.
@chiaraduchi
Neus López
Amb traços i textures, la Neus ens convida a mirar la vida des d’un altre lloc: el del manteniment, la cura i la tendresa.
Allunyada del relat del progrés i la productivitat, la seva obra posa el focus en els gestos quotidians que sostenen l’existència.
Una mirada sensible, fràgil i valenta. I un projecte que fuig de la grandesa absoluta per reconnectar amb allò quotidià, fràgil i essencial.
Irene Remón
Irene Remón presenta Les Precàries, un projecte pictòric que dona forma a la precarietat estructural que travessa la vida de moltes joves —també la de les artistes.
Amb una estètica que dialoga amb els llenguatges dels mitjans de masses, la proposta assenyala com la hiper-visibilitat pot desactivar el potencial transformador de moltes lluites. Pintura crítica, jove i necessària.
Bugés
“Entorno els ulls per veure-hi clar”, és la sèrie de pintures que ens porta la Maria Bugés. Un conjunt de pintures que neixen des d’un punt d’inflexió on des de les ganes de reconnnectar amb la pintura i la necessitat de noves maneres d’entendre-la i sentir-la, s’ha generat aquest espai on investigar, i posar en valor la recerca com artista al llarg d’un procés de deconstrucció/destrucció i reconstrucció.
Abril Tormos
Abril Tormos presenta una instal·lació interactiva on el so es transforma en imatge. A través d’un tanc d’aigua i un altaveu, les vibracions musicals generen patrons visuals que reaccionen a les emocions i interaccions del públic.
Una investigació visual i sonora que explora com sentim, com escoltem i com podem fer visibles les emocions. Una experiència immersiva, viva i transformadora.
ZIP
El Col·lectiu ZIP explora un univers visual que va de la fotografia analògica a la il·lustració tradicional, dels fanzines musicals al disseny editorial i digital.
Els mou la barreja i l’experimentació: punk, psicodèlia, rockabilly i món digital es troben i xoquen per donar forma a una estètica pròpia, irreverent i viva.
ZIP és fusió, és energia crua, és disseny que vibra.
Sci-fi
SCI-FI és un duo audiovisual que es mou fora del que és habitual. Plantes, pantalles i tacte humà es connecten per donar vida a una història sonora i visual, una realitat paral·lela que no és tan llunyana com sembla.
A la seva instal·lació, les plantes són instruments vius: quan les toques, sonen. I quan tot s’activa —llum, televisors CRT, escenes que tremolen—, l’obra es transforma en una performance on tecnologia i naturalesa es fusionen.
Una experiència que es pot veure, escoltar i, sobretot, sentir.
Emma Clapés
Emma Clapés presenta “Meandres: gestes d’una llar esbandida”. Una instal·lació escultòrica que parla de rius i de memòria, de fragilitats compartides, de reflexos que ens tornen la mirada.
Quatre peces de vidre ens conviden a recórrer un paisatge trencadís, on el cos i la imatge es desdibuixen entre miralls, preguntes i la certesa del col·lapse.
Una ecoficció que reflexiona sobre l’estat fràgil del món i la memòria d’un planeta que potser ja no reconeixem.
Els miralls no són només miralls: són memòria, són context, són part de l’obra.
Nora Frush
A Reason for Being Alive és un projecte artístic que explora les etapes del procés depressiu a través de la fotografia i el videoart.
Inspirat en l’experiència personal de l’artista i en vivències de persones properes, el treball busca capturar la complexitat emocional d’aquest trastorn, des dels moments més foscos fins a la recuperació.
El projecte consta de sis fotografies acompanyades d’un breu poema, que representen diferents fases o sentiments associats a la depressió. Cada imatge està protagonitzada per una sola model, amb el rostre ocult per pantalles de llum, símbol de la pèrdua d’identitat i la desconnexió amb un mateix durant aquest procés. Els colors del vestuari reflecteixen l’essència emocional de cada etapa, i el llenguatge corporal transmet els sentiments de manera visualment impactant.
Júlia Porta
Arriba Júlia Porta, apostant per una obra a flor de pell i amb els sentits desperts.
Les seves obres són com aquell record que no saps d’on surt però et toca l’ànima. Grans formats, colors que flueixen, llençols que parlen d’intimitat i emocions que es despleguen com un sospir llarg.
Amb una sensibilitat que et sacseja suau, la Júlia ens convida a pausar, respirar i reconèixer-nos en moments que semblen fugaços però s’instal·len dins teu.
Ignacio Atkins
Ignacio Atkins presenta Un Vórtice en Anmar.
Des de Barcelona, aquest projecte fotogràfic explora de manera metafòrica la lluita interna que vivim quan intentem reparar els nostres errors. A través de les imatges, Atkins retrata els pensaments que ens assetgen quan ens aferrem a ideals que, lluny de salvar-nos, poden arrossegar-nos cap al caos.
Una narrativa visual intensa i poètica sobre la fragilitat humana, el desig de redempció i els laberints emocionals en què sovint ens perdem.
Nahuel Serrà
Murs que parlen, que tenen vida.
Nahuel Serrà arriba al Niu amb el seu projecte Mapu Walls, una fusió entre muralisme i viatge, entre mirada artística i arrelament.
“Mapu” vol dir terra en mapuche. “Walls”, murs. I d’aquesta unió neix una sèrie d’intervencions urbanes que deixen empremta allà on passen: Brasil, Uruguai, Colòmbia, Espanya… i ara, de forma efímera, a Sant Martí Vell.
Cada mural és un homenatge a l’essència del lloc. Una pinzellada de realitat i una conversa amb el territori.
Amb els peus a la terra i els ulls oberts al món, la seva obra connecta l’ànima rural del festival.
Fotonik Lab
Fotonik Lab arriba des de Celrà. Aquest estudi multimèdia crea instruments digitals i escenografies que trenquen motlles i amplien els límits dels formats visuals tradicionals.
Entre l’art, la tecnologia i la ciència, exploren el que anomenen luthierisme digital —una nova manera d’entendre la creació sonora i lumínica, viva i interactiva.
Instal·lacions immersives, projeccions que reaccionen, tallers que comparteixen coneixement i col·laboracions creatives que van més enllà de la disciplina.
Innovació, artesania digital i una mirada radicalment contemporània.
Gala Gallinaro
Entre la brutícia i la bellesa. Amb tècniques de gravat en linòleum i serigrafia, aquesta sèrie d’estampes ens acosta als habitants més silenciats de la ciutat: paneroles, coloms i rates.
Paper reciclat, brutícia, brillantors inesperades, on cada textura evoca el caos, la humitat i el desordre.
Les tintes negres, verdes i vermelles exploten sobre superfícies imperfectes per mostrar-nos allò que preferim ignorar: animals percebuts com a bruts, molestos, omnipresents.
Un treball que incomoda, que sacseja, i que ens parla de la convivència urbana sense filtres.
Barroca
Na Caterina (Barroca) debuta amb Òpera, un curtmetratge que qüestiona el consum banal de l’art i la frivolitat que neix entre l’espectador i l’obra.
El concepte clau del curtmetratge és la mateixa creació d’un espectacle per a entretenir a un públic. Amb una mirada crítica i desacomplexada, Òpera posa el dit a la llaga: l’art, quan esdevé pur entreteniment, pot arribar a deshumanitzar-nos.
Una peça que parla de morbositat, de buit, i de com l’espectacle pot acabar per engolir-nos.
Sergi Gubau
Una mirada estrangera que es deixa captivar.
Sergi Gubau presenta NERINGA al Niu: un projecte fotogràfic que neix d’un viatge de deu dies a Lituània.
Entre paisatges, rostres i escenes urbanes, Sergi observa i retrata una realitat que li és nova, però que el captiva per la seva bellesa cohesionada i plena de contrastos.
Una sèrie que és, alhora, descoberta i declaració d’amor a allò desconegut.
Núria de Bosc
Núria de Bosc presenta “Una mirada al devenir de la ferida”, un projecte que investiga la pròpia relació amb un territori marcat per la transformació: de camps agrícoles a polígons industrials.
A través de la recerca en arxius, la captura d’imatges i la seva intervenció, la Núria qüestiona el malestar que aquest canvi li provoca, i es llança a reinventar les narratives possibles del paisatge. Intervé les imatges tractant de qüestionar aquest malestar, en un exercici de reinventar el territori, de buscar noves narratives.
Un treball que parla de pèrdua, de memòria i de la necessitat de tornar a imaginar el lloc que habitem.
Mireia Prous
La Mireia Prous ens presenta Rutes Entrellaçades, una sèrie de 36 fotografies teixides a partir de 12 viatges.
Cada lloc, una emoció. Cada paisatge, una història. I entre tot plegat, un fil vermell que ho cus tot: les persones, els records, els llaços que ens uneixen encara que no ens coneguem.
Un treball que parla de distàncies, però sobretot, de connexions.
Annart
Annart és el projecte de l’Anna Mateu, artista de Vilaplana de només 22 anys que dibuixa, pinta i crea joies a mà, peça a peça.
Cada obra és una peça delicada i sincera. Entre arts plàstiques i joieria, Annart ens convida a portar a sobre una mica d’art.